Metodologia

Zavrada

Alle Einträge anzeigen(!!!)

A   B  C   D   E   F   G   H  I   J  K  L   M   N   O   P   Q  R   S   T   U   V  W  X  Y  Z 


Scienzas umanas digitalas  (Citar)

Il project VerbaAlpina è vegnì concepì da bell'entschatta en consideraziun da l'abilitad al web, pertge ch'el vul contribuir cleramain al transferiment da las tradiziuns umanisticas etablidas, pli exactamain da la geolinguistica, a las scienzas umanas digitalas.

Quai signifitgescha:
(1) La basa empirica da la perscrutaziun consista en datas (cfr. Schöch 2013), qvd. en unitads codadas e structuradas u silmain structurablas digitalmain); i sa tracta per part da datas gia publitgadas e digitalisadas secundaramain (sco p.ex. ils materials dals atlas pli vegls), per part dentant er da datas ch'èn da rilevar danovamain. Areguard ils concepts relevants aspiran ins a dumbers da datas uschè vasts sco pussaivel. La metoda è pia quantitativa e per gronda part inductiva.
(2) La communicaziun da perscrutaziun succeda sut las condiziuns medialas da l'internet. Quai porscha en emprima lingia la pussaivladad d'entretschar medias differentas (scrittira, fotografias, video e sun) ipertextualmain; vinavant pon las persunas che sa participan al project sco perscrutaders (surtut sco partenaris da project) e/u sco infurmants communitgar e cooperar cuntinuadamain tranter pèr.
(3) Cun quai fan ins l'offerta a perscrutaders interessads da participar al svilup da questa plattafurma scientifica e collavurativa. Questa perspectiva è nizzaivel e mana vinavant en almain dubel resguard: ella lubescha d'integrar plazzas differentas e – oravant tut – da far avanzar l'encruschament constructiv da tecnologia d'infurmaziun e geografia linguistica cun resursas publicas senza stuair recurrer al support (problematic dal punct da vista giuridic ed economic) da firmas dad IT privatas.
(4) La savida relevanta per il project po vegnir accumulada e modifitgada cuntinuadamain er per spazis da temp pli lungs, schebain che la garanzia dad ina disponibilitad duraivla è anc greva da realisar (cfr. latiers l'infrastructura da perscrutaziun impurtanta CLARIN-D http://de.clarin.eu/de/home.html). En mintga cass n'è la publicaziun dals resultats sin mediums da support concrets (cudeschs, DCs u DVDs) betg pli in in intent central; tuttina vegn stgaffida in'opziun da stampa secundara uschia sco la lexicografia online la porscha mintgatant, uschia p.ex. il Tesoro della Lingua Italiana delle Origini exemplaric.

(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Tecnologia d'infurmaziun



Semantica  (Citar)

La structuraziun digitala da las datas ('grad da digitalisaziun D 3':

grafica: Stephan Lücke

Sa basond sin las relaziuns da concept che cumparan uschè pon ins skizzar il profil seminatic sincron da mintga expressium polisema; las pli impurtantas furmas da polisemia vegnan numnadas sutvart.
- igl è polisemia taxonomica, sch'in'expressiun designescha tant concepts reciprocamain surordinads sco subordinads.
- igl è polisemia meronimica, sch'in'expressiun designescha tant connex dals fatgs complex ('entir') sco er constituentas da quests connex ('parts'); uschè vegn l'ALP sco la part da la muntonga impurtanta per ils purs savens designada simplamain sco 'muntogna':




Denominaziun meronimica dal concept ALP sco part da la muntogna tras transmissiun da la denominaziun a l'entir
tip morfolexical montagna 'muntogna' (neolat. f.) (16 cumprovas)
tip morfolexical monte (neolat. m.) (67 cumprovas)

Da l'autra vart vegn l'ALP sco entir economic (cun tut che far part da quai) denominada d'expressiuns che stattan atgnamain be per cumponentas da l'economia d'alp:

VA_ALM_Teil
Denominaziun meronimica dal concept ALP sco entir tras transmissiun da la denominaziun da cumponentas
tip morfolexical cascina 'tegia' (neolat. f.) (1 cumprova)
tip morfolexical casera 'tegia'  (neolat. f.) (1 cumprova)
tip morfolexical cjampei 'champs' (neolat. m.) (2 cumprovas)
tip morfolexical pascol 'pastg' (neolat. m.) (1 cumprova)
tip morfolexical pascolo 'pastg' (neolat. m.) (1 cumprova)

- igl è polisemia metonimica, sch'in'expressiun designescha concepts che designeschan 'parts' differentas a l'intern dal medem 'entir'; uschia appartegnan t.a. il MUVEL, EDIFIZIS per il PERSUNAL e per il muvel, in CLAUS e.u.v. a l'ALP. Tut las cumponentas numnadas pon vegnir designadas en differents dialects locals neolatins dal tip morfolexical neolat. mandra:
VA_mandra
Significaziuns metonimicas dal tip morfolexical neolat. mandra
concept TEGIA D'ALP (1 cumprova)
concept STALLA D'ALP (2 cumprovas)
concept SCOSSA (15 cumprovas)
concept CLAUS D'ARMENTS (3 cumprovas)

- Igl è polisemia metaforica, sch'in'expressiun designescha concepts da champs differents che n'èn betg en connex in cun l'auter. Sulettamain il concept GROMA vegn designà da las metafras resp. cumparaziuns suandantas:

  1. sco 'chau': capo (neolat. m.), (19 cumprovas), latiers capo di latte (neolat.), litteralmain 'chau da latg'  (12 cumprovas), il capo del latte (neolat.) (1 cumprova)
  2. sco 'flur': fleur / fiore (neolat. m.) (15 cumprovas), fiora (neolat. f.) (17 cumprovas), latiers fiora cruda (1 cumprova), letteralmain 'flur betg cotga', fiore di latte (neolat.), letteralmain 'flur da latg' (2 cumprovas)
  3. sco 'pel': Haut (gem. m.) (2 cumprovas), peau / pelle (neolat. f.) (1 cumprova), la pelle del latte (neolat.) (1 cumprova)
  4. sco 'pail': pelliccia (neolat. f.) (2 cumprovas), Pelz (gem. m.) (4 cumprovas)
  5. sco 'tschajera': sbrumacje (neolat. f.) (2 cumprovas), sbrume (neolat. m.) (11 cumprovas)
  6. sco 'stgima': écume / schiuma (neolat. f.) (2 cumprovas), spuma (neolat. f.) (1 cumprova), spumacje (neolat. f.) (1 cumprova)
  7. sco 'taila': toile / tela (neolat. m.) (14 cumprovas), latiers tela del latte (neolat.) (1 cumprova) e tela di latte (neolat.) (5 cumprovas), letteralmain 'taila da latg'

Il terz tip mussa fitg en bella moda che er metafras pon esser derasadas sur ils cunfins da famiglia da linguas ora; en quest cas represchentan tud. Pelz e neolat. pelliccia ultra da quai il medem tip da basa, numnadamain latin pellīcia, la furma feminina d'in adjectiv denominal dal lat. pellis 'pel'.






    - Igl è polisemia antonimica, sch'in'expressiun designescha concepts che stattan en cuntrast in cun l'auter.
Natiralmain po in'expressiun er designar pliras relaziuns semanticas differentas sco ils concepts ch'èn colliads cun il tip da basa malg- en differentas varietads neolatinas mussan exemplaricamain.





(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica



Stgazi da pleds alpins  (Citar)

Chaussas realas tipicamain alpinas (sco il CHAMUTSCH, il SCHEMBER u l'ALP) vegnan savens denominadas da pleds da substrat preromans. Quest stratum linguistic è vegnì descrit bain primarmain pli detagliadamain da Jakob Jud 1911; el furma il center da l'uschenumnà stgazi da pleds alpins. L'expressiun n'è dentant betg cumplettamain univoc, pertge ch'el vegn chapì in pau pli vastamain da Otto von Greyerz 1933, ch'al ha bain modellà, e da Johannes Hubschmid 1951, ch'al ha oravant tut fatg palais: "Jeu capeschel sut quai pleds che denomineschan furmaziuns da terren, fenomens da natira, animals e plantas u noziuns concretas che stattan en connex cun l'activitad umana, pleds ch'èn sa mantegnids be u principalmain en ils dialects alpins, u ch'esistan bain en in territori pli grond, ma mussan en las Alps savens ina significaziun specialmain 'alpina'. Il stgazi da pleds alpins po er esser d'origin germana u neolatina" (Hubschmid 1951, 7, text original: "Ich verstehe darunter Wörter, die Geländeformationen, Naturerscheinungen, Tiere und Pflanzen oder mit der menschlichen Tätigkeit zusammenhängende konkrete Begriffe bezeichnen, Wörter, die sich nur oder hauptsächlich in den Alpenmundarten erhalten haben, oder die zwar auf einem größeren Gebiet leben, aber in den Alpen häufig eine speziell 'alpine' Bedeutung zeigen. Alpenwörter können auch germanischen oder romanischen Ursprungs sein." Cf. per l'istorgia da noziun ultimamain er Rampl 2011, 131 ss.).

(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica



Stratigrafia  (Citar)

Las Alps èn in territori da contacts linguistics multifars che derivan da constellaziuns da stratums cumplettamain differentas. Per princip vegnan linguas ch'èn en cuntact en in territori, perquai ch'i dat là pledaders pli u main bilings u schizunt cuminanzas da pledaders, denominadas adstrats. Sch'in tip da basa è derasà be en in tschert territori, pia per exempel en las Alps, e na sa chatta uschiglio betg en las famiglias da linguas pertutgadas, èn la direcziun da l'emprest e la lingua d'origin savens betg cleras (cfr. il tip da basa neolat. baita / tud. Beiz, Beisl).
Sche la lingua d'origin d'in element emprestà na vegn betg pli discurrida en il territori da derasaziun u en ina part da quai, vegnan distinguidas duas constellaziuns: en il cas da substrat vegniva la lingua d'origin (lingua da substrat) discurrida en il territori da derasaziun, avant che sia cuntinuitad da tradiziun è rutta giu e la lingua vertenta è sa profilada. Il neolatin è ina lingua da substrat da tut la regiun alpina da lingua tudestga e slovena. Ils pleds da substrat presupponan bain midadas da lingua; els sa profileschan dentant savens tras ina cuntinuitad regiunala u locala remartgabla.
En il cas dal superstrat valeva la lingua d'origin durant ina tscherta perioda en il territori da derasaziun senza dentant sa stabilir là duraivlamain. Uschia dominavan en parts dal territori alpin, ch'è ozendi romanofon, temporarmain superstrats germans (gotic, langobard) suenter il collaps da l'infrastructura romana; ed en Slovenia aveva il tudestg questa rolla durant la perioda dals Habsburgais.
Tranter las trais famiglias da linguas èn resultads trais scenaris complettamain differents; pertutgant la relevanza dal contact linguistic per l'istorgia dal spazi linguistic è impurtanta oravant tut la cronologia da l'emprest: sa tracta i per exempel da pleds da substrat cun cuntinuitad da tradiziun regiunala dapi l'antica u d'integraziuns pli giuvnas d'adstrat en il cas da romanissems en il territori linguistic da lingua germana e slava? La medema dumanda vala mutatis mutandis per ils germanissems en il territori da lingua neolatina resp. da lingua slava e per il slavissems en il territori da lingua tudestga e neolatina.
Emprests èn in indicatur vardaivel per process d'acculturaziun istorica; perquai è opportuna ina preschentaziun quantitativa che lubescha d'illustrar effects dad in'accumulaziun locala relativa dals emprests documentads. La direcziun da l'acculturaziun è dentant zunt betg adina cler; betg darar coexistan emprests cuntracurrents en champs onomasiologics definids stretgamain. La grafica suandanta schematisescha la sfida stratigrafica. Ella distingua ils trais territoris oz neolatins, tudestgs e slovens tenor linguas da substrat e da superstrat e simbolisescha gruppas da pledaders pluirlinguas en constellaziuns d'adstrat (tras cullas).





(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica