Metodologia

Zavrada

Alle Einträge anzeigen(!!!)

(no Tag)   Context extralinguistic   Secturs d'activitad   Tecnologia d'infurmaziun   Linguistica   Pagina-web  


Cartografia  (Citar)

La cartografia è ina metoda da la geografia linguistica che n'è forsa betg dal tuttafatg incontestada, dentant bain cumprovada, pertge ch'ella serva medemamain per documentar sco per visualisar relaziuns spazialas (cf. contribuziuns en Lameli 2010). Las metodas usitadas sa differenzieschan cleramain en lur pregnanza; en il cas dad uschenumnadas chartas 'analiticas' vegnan reproducidas expressiuns (parzialas), uschia che la documentaziun stat fermamain en il center. La scuvrida da las relaziuns atgnamain spazialas tranter las furmas documentadas vegn surlaschada al lectur. Sin las uschenumnadas chartas cun puncts simbolics vegnan las relaziuns spazialas tranter ils singuls aspects d'expressiun illustradas directamain cun simbols 'sintetics'. Relaziuns quantitativas pon ins visualisar mo uschia. La cartaziun online cumbinescha omaduas metodas: a l'emprima egliada mussa ella bain chartas 'sinteticas', a la segunda egliada, suenter in clic sin il simbol, pussibilitescha ella dentant l'access a l'expressiun (parziala).
Il potenzial euristic da la cartografia è considerabel; perquai vegn offrì a l'utilisader da VerbaAlpina l'opziun da cumbinar e cumular differentas classas da datas d'ina categoria (p.ex. plirs tips da basa) u da las differentas categorias (p.ex. datas extralinguisticas e linguisticas) sin chartas sinopticas.

(auct. Thomas Krefeld – trad. Prisca Derungs | Daniel Telli)

Tags: Linguistica Pagina-web Context extralinguistic



Datas extralinguisticas  (Citar)

Per la perscrutaziun inductiva dal spazi cultural èn las datas demograficas ed instituziunalas adina lura interessantas, sch’ellas èn era georeferenziablas. A quest tip da datas appartegnan las infurmaziuns pertutgant l'istorgia da colonisaziun, spezialmain quellas pertutgant l'appartegnientscha ad instituziuns ecclesiasticas e statalas. Ma era vias da traffic, en spezial ils pass, èn d'impurtanza fundamentala (cfr. charta).
Datas dal gener ecologic e geofisical èn adina relevantas, sch'ellas sa refereschan cleramain a l'istorgia da colonisaziun. Questa relaziun è per exempel evidenta en reguard a las zonas da vegetaziun che permettan u dumondan tschertas utilisaziuns (p.ex. presuppona l'economia d'alp autezzas sur il cunfin dal guaud http://www.slf.ch/forschung_entwicklung/gebirgsoekosystem/themen/baumgrenze/index_DE).

(auct. Thomas Krefeld – trad. Irina Lutz | Susanne Oberholzer)

Tags: Context extralinguistic



Etnolinguistica  (Citar)

"On ne peut pas faire l'histoire des mots sans faire l'histoire des choses" (Jaberg 1936, 23).
En la tradiziun da perscrutaziun romanistica, ma surtut italianistica è la dialectologia stada da l'entschatta, q.v.d. en Italia almain dapi Giuseppe Pitré, adina fitg stretgamain liada a las scienzas socialas, pli exactamain a la sociologia ed a l'etnologia. En questa perspectiva pon ins chapir l'entira geolinguistca schizunt sco rom parzial d'in 'etnoscienza' surordinada. Quest'expressiun che vegn messa qua sco translaziun dal talian etnoscienza (da l'englais ethnoscience) n'a dentant pudì s'etablir ni en Italia ni en Germania. En il Manuale di etnoscienza fitg perspicazi ed infurmativ da Giorgio Raimondo Cardona (Cardona 1995) stat:

"[...] il prefissoide etno- permette un'immediata 'etnologizzazione' di qualunque sottodisciplina [...]. L'inglese offre ancora un altro tipo di formazione, quella con folk- (folk-taxonomy), che ha però lo svantaggio di non essere atrettanto facilmente esportabile quanto il suo concorrente grecizzante.
Il termine con etno- copre però due cose distinte, nella letteratura: etnobotanica può significare:
a) una vera botanica scientifica, ma ritagliata sull'habitat, uso ecc. di una specifica etnia;
b) la scienza botanica posseduta da una specifica etnia.
Nel primo caso, il ricercatore è soprattutto un naturalista, che compie il suo lavoro consueto, anche se con una particolare attenzione alle denominazioni locali ecc.; nel secondo il ricercatore è piuttosto un antropologo conoscitivo, che studia come venga categorizzato il mondo naturale da una data etnia; dei dati naturalistici egli si servirà soprattutto per ancorare le classificazioni così individuate a referenti reperibili e riconoscibili anche per chi è esterno alla cultura studiata. [...]
Gran parte dell'analisi etnoscientifica si basa sull'analisi di enunciati della lingua del gruppo [...] " (Cardona 1995, 15 f.; emfasa en stampa grassa da TK)  

L'etnoscienza uschè skizzada è numnada en la tradiziun americana dals Stadis Unids er cultural anthropology (tud. Kulturanthropologie). Specialmain en il spazi germanofon han ins ultra da quai fatg ina differenza tranter Volkskunde per la perscrutaziun da cultura(s) indigena(s) e Völkerkunde per la perscrutaziun da culturas estras, spezialmain nuneuropeicas. En il preschent discurr'ins empè per il solit generalmain d'etnologia cun il sectur particular da l'etnologia europeica (en il senn da la Volkskunde). La denominaziun etnolinguistica n'è per consequenza betg univoca damai ch'ella vegn limitada savens a l'examinaziun linguistica da culturas nuneuropeicas (cfr. Senft 2003), schebain ch'ella na duess betg excluder tschellas europeicas. La separaziun categorica sa mussa en mintga cass adina dapli vana en reguard als moviments da migraziun en massa ed ampels.

Ina nunprecisiun en il passus da Cardona sto anc vegnir schliada; ella pertutga il 'prefixoid" etno- che è duvrà d'ina vart sco sinonim da l'engl. folk e d'autra vart en relaziun cun etnia. Cun folk (en folk-taxonomy euv.) vegn renvià ad enconuschientschas ed a convenziuns pertutgant la cultura dal mintgadi dals laics resp. nunscienziads ed exactamain en quest senn duess er etnia (resp. etno-) vegnir applitgà a cuminanzas culturalas areguard il mund dal mintgadi senza dentant implitgar ideas idealisidas d'omogenitad, d'arcaicitad, d'isoladadad sociala euv. La differenziaziun da Cardona (a vs. b) renvia en pli a duas perspectivas da perscrutaziun cumplementaras en las scienzias culturalas e socialas.

Recapitulond pon ins definir studis dialectologics en il senn da Cardona (er posteriuramain) sco 'etnolinguistics', sch'els releveschan ed analiseschan lur datas linguisticas en stretg connex cun la cultura dal mintgadi dals pledaders. En la tradiziun romanistica è quest'orientaziun vegnida stabilida dal Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz (AIS) prototipic; ella segna senza dubi la pli gronda differenza ed il pli grond avantatg en confrunt cun l'(ALF) co Karl Jaberg menziunescha emfaticamain. Il passus è instructiv en reguard a l'istorgia da la scienza e gudogna da vegnir relevà perquai ch'el mussa co ils auturs da l'AIS sa posiziunavan sasez:

"L'importance des «choses» n'a pas échappé à l'esprit de Gilliéron [...] Que Gilliéron ait complètement négligé ce point de vue dans la conception de l'Atlas et qu'il n'en ait tenu compte qu'en passant dans ses autres publications, c'est un fait d'autant plus étrange qu'il connaissait fort bien les «choses» et s'y intéressait passionnément. A-t-il approuvé l'enseignement que Ferdinand de Saussure a tiré de ses incursions dans les domaines limitrophes de notre science, à savoir  que la «linguistique a pour unique et véritable objet la langue envisagée en elle-même et pour elle-même», principe qui, malgré l'admiration que j'ai pour le grandsavant genevois, m'a toujours semblé singulièrement rétrécir le champ d'action du linguiste." (Jaberg 1936, 27 f.)

Jaberg demussa explicitamain e tuttafatg cun bun dretg ch'il structuralissem da la tradiziun da Saussure mantegn gist en quest punct ideas neogrammaticas; dal punct da vista da la geolinguistica contemporana vegn la tentativa da guardar la lingua sco 'modul' isolabel segiramain betg visa sco in nov paradigma, mabain schizunt sco tradiziunalistic:

"La conception du Petit Atlas phonétique du Valais roman [medemamain da Gilliéron; TK] et celle de l'Atlas linguistique de la France remontent à une époque qui était encore sous l'empire des néogrammairiens, et on sait ce que les néogrammairiens doivent aux sciences naturelles. Ce n'est certes pas un hasard que le Cours de linguistique générale s'en ressente également. M. Jud et moi, nous avions pas ces attaches avec les néogrammairiens, Gilliéron lui-même nous avait aidés à les rompre. Nous étions en revanche fortement impressionnés par les brillants articles de Meringer et de Schuchardt. La réalité des choses était autours de nous. Nous avions nous-mêmes parcouru les pays romans ; nous avions recueilli sur le terrain des observations ethnographiques et folkloriques. Comment en rester aux mots? Tout en sauvegardant le caractère essentiellement linguistique de notre ouvrage, nous croyions devoir fournir à l'historien des mots les données nécessaires pour se faire une idée des choses, afin qu'il ne bâtisse pas dans le vide." (Jaberg 1936, 28).
       

Normativa per la tradiziun etnolinguisticamain orientada da la dialectologia taliana è il studi resultà d'observaziun participanta da Hugo Plomteux 1980 sin la Cultura contadina in Liguria. Etnolinguisticamain fitg bain analisada, en cumparaziun cun autras regiuns forsa schizunt la meglra analisada è la Sicilia. Ins sto menziunar surtut: Fanciullo 1983 e plirs studis impurtants ch'èn naschids en connex cun l'Atlante linguistico della Sicilia; ils titels suandants infurmeschan sin las tecnicas culturals e tradiziuns mintgamai analisadas: Bonanzinga/Giallombardo 2011, Matranga 2011, Sottile 2002 e Castiglione 1999.

(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica Context extralinguistic



Fotografias  (Citar)

La mediateca da VerbaAlpina cuntegna ina collecziun vasta, permanentamain creschenta da fotografias georeferenziadas. Questas adempleschan ina finamira dubla: d'ina vart renvian ellas a referents concrets cun tut lur particularitads idiosincraticas che pon esser fitg marcantas surtut tar edifizis. D'autra vart duain las fotografias illustrar in concept uschè evidentamain sco pussaivel e daventar uschia la basa per la relevaziun d'autras denominaziuns dal concept. La finamira da questa funcziun n'è perquai betg da reconuscher il referent specific, pia ina tegia d'alp definida. Quai fuss schizunt plitost disturbant, pertge ch'ils infurmants han la tendenza da furnir en quest cass il num propi da l'alp, e betg las denominaziuns dal concept. Questa ristga è dentant survesaivla: ina malenclegientscha substanziala resulta atgnamain be en cas che l'infurmant reconuscha persunas enconuschentas. En quest cas attiran las caracteristicas individualas tut la concentraziun dal contemplader uschia che la persuna represchentada vegn numnada spontanamain ed involutarmain cul num ("quai è bain il Willi!") – e betg en la funcziun ch'el exercitescha sin la fotografia (SIGNUN). Per propi fuss per consequenza pli cunvegnent il diever da dissegns idealisads enstagl da fotografias d'objects concrets per relevar las denominaziuns. Ma quai na gartegia betg pervia da la mancanza da musters correspundents. Tut las represchentaziuns da referents èn colliadas tras la banca da datas cun las categorias "concept" e "denominaziun".

(auct. Thomas Krefeld | Stephan Lücke – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Context extralinguistic



Georeferenziaziun  (Citar)

La georeferenziaziun è in criteri d'ordinaziun da las datas administradas in VerbaAlpina substanzial; i vegnan applitads grads da longhituda e da ladezza. L'exactadad da questa referenziaziun variescha tut tenor il tip da datas, i vegn visada dentant ina referenziaziun uschè exacta sco pussaivel, cun precisiun dad in meter. En il cas da las datas linguisticas d'atlas e dicziunaris è normalmain mo ina referenziaziun approximativa tenor il toponim pussaivel, en il cas da datas p.ex. archeologicas percunter èn pussaivlas georeferenziaziuns exactas enfin il meter. I pon vegnir memorisads puncts, lingias (sco vias, flums e.s.) e surfatschas. Per la georeferenziaziun vegn duvrà surtut l'uschenumnà format WKT (https://en.wikipedia.org/wiki/Well-known_text) che vegn transferì en in format MySQL specific en la banca da datas da VerbaAlpina tras la funcziun geomfromtext() (https://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/gis-wkt-functions.html e vegn memorisà uschia. La sortida en format WKT succeda tras la funcziun MySQL astext().
Il retagl da referenza da la georeferenziaziun è la rait da las vischnancas en il territori alpin che pon vegnir edidas u sco surfatscha u sco punct, tut tenor basegn. La basa per la georeferenziaziun èn las lingias da cunfin da las vischnancas che VerbaAlpina ha survegnì da siu partenari Convenziun da las Alps; las datas correspundan circa al stadi da 2014. In'actualisaziun permanenta da questas datas, che sa midan mintgatant pervia da refurmas da l'administraziun betg raras, è nunnecessaria perquai ch'i sa tracta be d'in rom da referenza geografic tenor l'opiniun da VerbaAlpina. La preschentaziun da punct dal retagl da vischnancas vegn deducì cun agid dad algoritmus dals cunfins da vischnancas ed è pia secundara. Ils puncts da vischnancas eruids rapreschentan ils puncts centrals geometrics da las surfatschas da vischnancas e marcheschan maximalmain per cas la chapitala u schizunt il center da la vischnanca. En il cas da basegn pon tut las datas vegnir projectadas separadamain u cumulativamain sin il punct da vischnanca eruì. Quai è il cas per exempel per las datas linguisticas d'atlas e dicziunaris.
Ultra dal retagl da referenza dals cunfins da vischnancas georeferenzià exactamain vegn preschentà in retagl quasi georeferenzià en furma cun structuras da patgnas (a partir da versiun 16/1) che reproducescha bain la posiziun approximativa da las vischnancas ina cun l'autra, che assegna dentant a medem temp ina surfatscha idealisada a mintga territori communal cun mintgamai la medema furma e dimensiun.

Cun quai vegnan purschidas metodas da cartaziun alternativas che han omaduas lur avantatgs e dischavantatgs e ch'offreschan er omaduas in tschert potenzial sugestiv grazia a lur potenza figurativa: la preschentaziun topografica porscha ina meglra idea da la spazialitad concreta cun ses profils da territoris, traversadas da val, sortidas da val nunaccessiblas euv. savens fetg spezials. La charta da patgna pussibilitescha encunter ina visualisaziun pli abstrahada da las datas perquai ch'ella gulivescha las extensiuns da las surfatschas da vischnanc sco er aglomeraziuns resp. abitadis sparpagliads. Quai è particularmain util per las chartas quantitativas pertge che la dimensiun da la surfatscha crea involuntarmain l'impressiun da da paisa quantitativa gia tar la percepziun.


(auct. Thomas Krefeld | Stephan Lücke – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica Tecnologia d'infurmaziun Context extralinguistic



Orizont da la savida  (Citar)

Quest portal infurmescha en trais differentas dimensiuns:
(1) davart realitads extralinguisticas ('chaussas'),
(2) davart concepts, u: categorias tematicas che n'èn betg liadas a singulas linguas u singuls dialects,
(3) davart [[expressiuns|tipisaziun] linguisticas da las linguas e dals dialects examinads.
Il tractament separà da (2) e (3) è fundamental, perquai ch'ils concepts relevants n'èn tuttavia betg adina documentads ('lexicalisads') cun denominaziuns specificas en tut il territori da retschertga; uschia na datti p.ex. en grondas parts dal territori bavarais nagin pled per il chaschiel che vegn producì da scharun (cf. persuenter gsw. Ziger, ita. ricotta, fra. sérac), entant ch'i na dat savens betg in'expressiun per la massa da chaschiel frestga anc betg furmada (bar. Topfen, deu. Quark) en ils dialects rumantschs sco er en il talian da standard. La relaziun dad (1) d'ina vart e da (2) e (3) da l'autra vart è mintgatant era pli problematica ch'i para a l'emprima egliada; uschia chatt'ins mintgatant expressiuns linguisticas cun in status semiotic nuncler, perquai ch'ils documents na mussan betg, sch'i sa tracta da denominaziuns da concepts u eventualmain da nums per chaussas; quai è p.ex. il cas, sch'in pledader titulescha in'alp particulara, per exempel quella ch'el dovra sez, cun in pled generic sco munt u pastüra.

(auct. Thomas Krefeld – trad. Prisca Derungs | Daniel Telli)

Tags: Linguistica Context extralinguistic



Profil da sumeglientscha etnolinguistica  (Citar)

Dal punct da vista da quest project furman ils tips da basa il fundament dal spazi alpin pluriling. En il senn dad ina represchentaziun sintetica èn prevesidas duas funcziuns da cartaziun quantitativa differentas:
  1. D'ina vart è il stgazi da pleds alpins d'interess particular; la totalitad da quests pleds furma per uschè dir in tip ideal fictiv, al qual ils dialects locals singuls s'avischinan pli u main. A quai correspunda la cartaziun dad ina sumeglientscha graduala ch'è vegnida inspirada da la represchentaziun dal champ gradient de la gasconité en il ALG 6.
  2. Da l'autra vart vegn la sumeglientscha relativa da tut ils lieus da relevaziun cartografada (tenor il model da l'ASD) constatond e visualisond ils tips da basa cuminaivels dad in inqual lieu da relevaziun e tschels dad in inqual auter lieu sco punct da referiment.


(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Linguistica Context extralinguistic



Territori da perscrutaziun  (Citar)

In'istorgia cumplessiva e coerenta da las Alps n'è anc betg vegnida preschentada fin qua ("Eine umfassende und kohärente Geschichte der Alpen wurde bisher noch nicht vorgelegt", http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/d/D8569.php); plitost concurran differentas definiziuns da las Alps pertutgant il spazi natiral, l'economia e la politica ("naturräumliche" und "wirtschaftlich-politische Alpendefinitionen", Bätzing 1997, 23 f.). Confurm ad ina confinaziun transparenta e pragmatica è il territori da perscrutaziun da quest project vegnì mess a pèr cun il champ d'applicaziun cleramain circumscrit da la Convenziun da las Alps. Las inconsistenzas tranter ils stadis commembers ("Inkonsistenzen zwischen den Mitgliedstaaten", Bätzing 1997, 31) ch'èn definidas là èn vegnidas acceptadas; ellas pertutgan la regiun prealpina bavaraisa (ch'è inclusa), territoris pli gronds a l'ur da las Alps sco l'Emmental u la Part Sura Turitgaisa ch'èn exclus ("größere randalpine Gebiete wie das Emmental oder das Zürcher Oberland", Bätzing 1997, 32) sco era la manipulaziun cun intginas citads pli impurtantas a l'ur da las Alps: Lucerna e Salzburg èn inclusas, Graz e Biella dentant exclusas. Il perimeter da la Convenziun da las Alps pò vegnir chargià giu qua. La vaira finamira dal project è dentant quella da registrar las Alps en quest rom definì formalmain sco spazi linguistic-cultural e da represchentar la sumeglientscha dals lieus appartegnents.

(auct. Thomas Krefeld – trad. Susanne Oberholzer)

Tags: Context extralinguistic